Correlatius en Esperanto
Viquipedia

Introducció

Els correlatius són un paradigma de pro-formes en Esperanto, usades
per a preguntar i respondre les preguntes què, on, quan, per què, qui,
de qui, com, quant i de quin tipus. Es construeixen a partir de dos
conjunts d'elements, de forma que els correlatius amb significats
similars tenen formes similars: hi ha nou terminacions corresponents a
les nou preguntes plantejades, i cinc elements inicials que indiquen
les funcions de pregunta, resposta, negació, inclusió i indefinició
respecte aquestes nou preguntes. Així, aprenent aquests 14 elements el
parlant adquireix un paradigme de 45 adverbis i pronoms.

Els correlatius van ser introduïts per Zamenhoff ja en les primeres
versions de l'Esperanto.

Formes

Com hem mencionat a la Introducció, els correlatius tenen una
estructura lògica interna, de manera que la relació entre paraules del
mateix tipus, com ara:

- sempre, mai i llavors

és la mateixa que hi ha entre:

- tots, cap i aquell

La Taula 1 conté totes les formes dels correlatius
i la seva traducció al català. Es pot observar com existeix una gran
similaritat entre aquesta taula i la taula equivalent en rus.

Ús

Els diversos correlatius pertànyen a les categories gramaticals de
pronom, adjectiu o adverbi, segons la seva semàntica.

Pel que fa al seu ús, en la majoria de casos actuen com la resta
d'elements de la seva categoria:

...

Tanmateix, els correlatius en ki- presenten una doble funció
gramatical:

...

Es pot veure l'anàlisi gramatical de la darrera oració a la
Figura 1.