Com ja s'ha indicat es tindrà en compte dos maneres diferents d'aconseguir que els usuaris dels equips informàtics de l'escola accedeixin a equips usant GNU/Linux, en aquest cas ambdós usant Debian com a distribució d'origen.
La primera distribució de GNU/linux escollida ha sigut Skolelinux. Per diversos motius:
Basat en proves de la ISO "skolelinux-i386-pr47.iso" baixada el 16 de Març del 2004 i els ".pdf" baixats el dia 25 de Gener del 2004, del web "www.skolelinux.no":
Un dels avantatges d'skolelinux és que el seu ús implica que els ordinadors han de seguir una estructura de xarxa concreta. Aquesta obligació tot i semblar un problema acaba essent crucial més endavant quan cal administrar el sistema, facilitant-ne l'administració així com la ampliabilitat a més llarg termini.
Tenim una xarxa principal amb adreces 10.0.2.0/23, d'ella penja el router de sortida (10.0.2.1), el servidor principal (eth0: 10.0.2.2), possiblement impressores compartides, també opcionalment poden tenir equips autosuficients stand-alone que no necessisten el servidor, les estacions de treball (workstations) que si necessiten el servidor i els servidors de terminals (LTSP-Server/thin client Server), aquest de cara al servidor són un client més. Cada servidor de terminals (eth1: 192.168.0.254) obre una subxarxa 192.168.0.0/24 per als terminals (thin client). Avís: les adreces es repeteixen entre subxarxes de terminals diferents).
és important indicar que només pot haver un servidor principal per centre, donat que aquest realitza les funcions de servidor de DHCP. Tanmateix La connexió a l'exterior es realitza a través d'un router (a poder ser amb firewall). Per tal d'augmentar la seguretat, el router no ofereix cap altre servei, amb això es simplifica la configuració tant del router com del servidor i permet usar màquines antigues com a router/firewall i reduir les necessitats de potència del servidor.
D'altres serveis un servidor skolelinux pot desenvolupar són: de noms interns (DNS), de temps NTP, proxy cache (squid), d'emmagatzematge amb quota (NFS,SMB i Appletalk), d'impressores (CUPS i SMB), de correu local amb llistes de distribució (Limacute), de directori (SQL i LDAP) que centralitza els usuaris i autenticació, base de dades SQL (PostgreSQL), centralització de les modificacions via cfengine, centralització de backups i syslogs, i per últim base d'un sistema de clients lleugers basat en el Linux Terminal Server Project (TFTP i XDMCP).
Donat que s'explica la instal·lació pas a pas aquest apartat té una extensió força llarga. Per aquest motiu es pot trobar en un document separat: 4.1.2. Skolelinux - Instal·lació.
Un cop instal·lat és necssari realitzar certes tasques de configuració en els servidor els client no necessiten configuració ja que l'obtenen del servidor.
El manual bàsic explica el mínim així com alguns ginys, per configurar un entorn amb skolelinux per tal de poder apronfundir amb els avantatges d'un sistema GNU/Linux.
Aquest manual es troba en el següent document 4.1.3. Configuració skolelinux: Manual bàsic Skolelinux (pr47).
La segona opció són qualsevol de les distribucions educatives basades en knoppix. Ara per ara aquestes són les més actives almenys dins Espanya. Cal indicar que aquestes distribucions van molt bé per fer demostracions i fer presentacions però que de cara als centres presenten certes limitacions inicials (a GNU/Linux tot es pot corregir).
Tanmateix presenten certes característiques positives:
Cal destacar el cas l'ús com a estacions de treball ("Workstations", amb validació al directori central i espai personal dels usuaris en aquest) en entorn on el servidor sigui una "skolelinux - main server".
La instal·lació cada cop és més simple l'únic necessari es tenir espai al disc per crear una o més particions per tal de copiar els fitxers corresponents a la distribució concreta.
Donat que cadascuna té un sistema diferent cal mirar-se la documentació associada a la propia distribució per realitzar aquest pas. Només indicar que com a mínim es necessitaran dues particions:
Un cop instal·lat és necssari realitzar certes tasques de configuració en els equips, per exemple paraules clau d'usuaris. Per exemple cal personalitzar les paraules clau dels usuaris "root" i "knoppix" que tenen permisos d'administració, i les paraules clau dels quals estan penjaes al web de la distribució.
Donat que ambdós sistemes són GNU/Linux i estan basats en la distribució Debian comparteixen aquest apartat.
Els sistemes GNU/Linux es poden replicar amb alta facilitat donat que les dades concretes de cada equip només es desen en un conjunt limitats de fitxers de configuració alguns dels quals s'actualitzen en temps d'arranc si es disposa d'un servidor de DHCP i DNS.
En concret els fitxers a modificar per evitar conflictes quan es copien imatges de disc (i/o particions) són:
Des d'aquest document es pot accedir a:
Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.