Les enquestes serviran per obtenir informació sobre la infraestructura i l'aplicatiu usat actualment en els centres escolars de primària. Amb aquesta informació es podrà determinar els requeriments dels centres respecte a programari tenint en compte les limitacions d'infraestructura que poden existir.
Aquest estudi es força complert si bé es centra en l'ús d'Internet, l'avantatge que està centrat a Catalunya i amb un a bona selecció de centres es que permet usar les dades i conclusions obtingudes per fer-se una idea dels centres Catalans a l'any 2003.
D'aquesta enquesta el més important de cara al projecte que ens ocupa són les següents referències (usant els números de pàgina del fitxer PDF separat en dos volums):
La majoria d'equips del centre estan disponibles per als alumnes, Hi ha una mitjana (força variable) de 11,24 alumnes per cada equip. Tanmateix la majoria d'equips es troben a les aules d'informàtica, és a dir que poques vegades se'n troben a les aules normals. D'equips hi ha de diferents antiguitats, a les esocles de primària un bon nombre compten amb més de 2 anys.
Prop d'un 46% de personal docent creuen insuficient el nombre d'equips disponibles en l'actualitat: Tanmateix els centres, especialment els grans, tenen previst en un 60% un pla estratègic que comporta l'adquisició d'equips nous, intenció de compra especialment superior en el cas dels centres privats.
és habitual disposar d'alguna impressora per a les aules així com algun dispositiu d'adquisició d'imatges, com pot ser un escànner o càmera fotogràfica digital. El que no és tant habitual almenys a primària és la connexió de dispositius de tractament de vídeo.
La connexió a Internet dels centres de primària és (quasi)total habitualment amb accés per XDSL/ADSL i connexió disponible les 24h.
La majoria de personal (88,6%) encarregat de les aules informàtica i/o les TIC corresponen a persones amb uns 40 anys d'edat i títol universitari (normalment relacionat amb la informàtica) i amb coneixements autodidactes en la matèria (55%). Formació que en bona part (86,7% en centres públics i 47% en centres privats) s'ha complementat amb les activitats formatives del Departament d'ensenyament.
Els centres disposen d'un a dos encarregats de les TIC depenent de la seva mida i titularitat. En tot cas la majoria comparteixen el càrrec amb altres atribucions. Les seves tasques principals, per sobre el 85% és ajudar al personal docent, així com encarregar-se del manteniment tant de les aules informàtiques com la resta de la instal·lació informàtica del centre.
Més del 63,7% dels centres de primària tenen alguna assignatura d'informàtica obligatòria a sumar un 35% com a crèdit optatiu/variable. Tanmateix el percentatge d'ús dels ordinadors en altres assignatures/matèries disminueix fins al 10% en les primeres i un 26% a les segones.
Tot i que ha alguns alumnes que han realitzar cursos fora de l'escola amb ordinadors, aquest són poc menys del 10% essent els cursos més habituals Ofimàtica i Internet.
Tot i que les enquesta "L'escola a la societat xarxa: Internet en l'àmbit educatiu no universitari" és útil per fer-se una idea de l'estat dels centres escolars de primària de Catalunya, aquesta informació per si sola no ens permet conèixer la viabilitat del l'ús de programari lliure.
El que ens manca és obtenir una imatge del que realment s'està usant avui en dia pel que fa a programari així com el que es troba a faltar. Per aquest motiu s'ha optat per crear unes enquestes més simples però directes que responguin només a aquesta segona pregunta.
Preparades en el mes de Febrer del 2004, han variat força vegades abans d'obtenir la interfície més simple possible mantenint la major informació possible sobre l'aplicatiu informàtic actualment usat a les escoles de primària.
Per tal de fer públiques les enquestes es va usar una de les llistes de distribució de l'AEIC, a part de demanar als encarregats del web de la mateix associació i l'xtec la incorporació d'una noticia breu.
En la petició s'animava tant al personal del centre a respondre dues enquestes segons si es dedicaven a tasques educatives o tasques de gestió.
Les enquestes estan disponibles a través de la carta de presentació de les mateixes.
Les conclusions a les que s'ha arribat després de crear i estudiar la taula completa de respostes han sigut:
Així doncs inicialment no tenim cap dada que negui la possibilitat d'usar un entorn basat en GNU/Linux com és el cas de la distribució skolelinux en els centres educatius de primària. L'únic a tenir en compte és la necessitat d'instal·lar l'emulador de Windows per poder usar l'aplicatiu clic.
Aquest apartat és realment important per al projecte per que és el què s'espera obtenir una valuació realista dels destinataris (que no sempre interessats) d'una possible implantació de l'entorn GNU/Linux, concretament skolelinux. Aquest entorn ha sigut instal·lat en alguns equips del centre tal com s'explica en el capítol 5. Muntatge d'una aula informàtica amb GNU/Linux sobre equips IBM PC compatibles.
Les dades obtingudes provenen de dos fonts. D'una xerrada informal amb l'encarregat d'informàtica a primària del centre. I d'una enquesta realitzada al personal del centre després d'una petita presentació de l'entorn GNU/Linux skolelinux.
Després de dues setmanes des de la seva posada en marxa es va realitzar un intercanvi d'opinions amb l'encarregat de les aules.
Curiosament els punts més important de la xerrada foren les modificacions realitzades de la distribució skolelinux per adaptar-se al centre.
Així doncs mentre la idea que el servidor tjener (skolelinux) ofereixi dos espais a compartir per tots els PCs (independent del sistema operatiu). un que permet desar-hi dades ("assig") i un altre de major ("iso") a on només es poden consultar.
Un altre problema aquest cop degut a la no modificació de l'entorn original ha sigut que aquest compta amb poc programari educatiu, o en versions que mostren mancances quant a la traducció.
L'encarregat també va indicar que a primària el fet de tenir usuaris no és important. Tampoc ho és el disposar de grans mesures de seguretat donat que els nens no tenen suficients coneixements.
L'encarregat es mostra interessat en les capacitats de tenir un servidor dedicat a l'aula que ofereixi alguns serveis centralitzats i l'ús de GNU/Linux pot estalviar diners. Diners necessaris per pagar un màquina prou potent per executar el també poc econòmic Windows 2000 Server (o superior).
En quant a l'ús en llocs de treball, el fet que tot el programri que tenen ara requereix Windows i que les millors aplicacions de programari lliure es troben disponibles també en aquest entorn (de fet està interessat en instal·lar-ne alguna més que el mozilla i l'OpenOffice).
Nota de l'autor: sembla ser que el problema principal continua éssent la desconexença de l'entorn GNU/Linux especialment a l'hora de configurar-lo.
Aquest punt és important per que si bé s'han realitzat moltes accions per donar a conèixer l'entorn no s'han realitzat gaires cursos aplicats de com configurar l'entorn per tenir un servidor per al centre, per a oferir planes i d'altres serveis a Internet, o com a estació de treball a les aules i a l'administarció del centre usant GNU/Linux.
L'última enquesta a tenir en compte és la que serveix per avaluar l'entorn GNU/Linux skolelinux instal·lat en alguns equips del centre. Només existeix un model d'enquesta d'avaluació (fitxer font) que ha sigut emplenada no electrònicament.
Aquest cop hi ha un bon nombre d'enquestes, en concret 19, técnicament tots els metres de primària del centre escolar. Cal agrair el temps que aquestes persones han dedicat per tal de fer possible aquest següent subapartat.
Les conclusions a les que s'ha arribat després de crear i estudiar el recull de resultats de respostes han sigut:
La distribució skolelinux és usable en els centres escolars de primària de Catalunya. De cara als usuaris però no sembla aportar avantatges pràctics respecte els sistemes actuals basats en Windows. I es clar canviar per fer el mateix no sembla lògic.
Cal indicar que la opinió es per part d'usuaris (que ja era el que és volia), i que tampoc han tingut gaire temps per a provar l'entorn skolelinux en profunditat (per a bé o per a mal).
Des d'aquest document es pot accedir a:
Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.