Vˆsia Djanov, Fabricant de Nines Antoni Rosich Catal‡n Siberiˆ de l'estepa de Barava, havia vingut a raure a Barcelona. Des de la seva cabana al definitiu recer de l'Europa meridional hi havia milers de quil˜metres de distˆncia, les marques de la raa, de la dent d'altres climes, els costums propis i el xoc constant amb els adquirits en tota la joventut atzarosa de rodam—n inadaptat. Tot aix˜ Vˆsia, ho duia escrit al rostre i al carˆcter. Era mŽs aviat mass’s; groguiss— de pell, tenia els ulls mong˜lics, el nas aquil’, els p˜muls prominents. La boca sensual, amb les dents grosses i descarnades, s'amagava entre el bigoti ros i la magn’fica barba de patriarca. Li cobria el cabell, curt i ind˜mit, una gorra a la russa, greixosa i venerable pel temps de servitud. Cal insistir sobre els seus ulls: grisos, acerats i estranyament imm˜bils. Hom els hauria cregut dos receptacles de tota la llegendˆria crueltat asiˆtica. Per˜ ho contradeia el seu posat llangor—s i humil. Llavors notˆveu que les pupiláles, tan aviat semblaven d'una profunditat esbala•dora com es dilataven ingnues, en una mena d'espasme de meravella. Des de l'adolescncia no trobˆ enlloc, ni a les ciutats ni en les homes, les proporcions majestuoses dels boscos impenetrables de la taiga o la vastitud de la tundra natal, erma, silenciosa, immensa. I d'aix˜ li venia aquella inpcia perceptiva que el feia semblar inexpressiu o impenetrable, quan, en realitat, nomŽs era un apocament enyor’vol de pˆria. A vint-i-quatre anys, amb els papers en regla, havia saltat al moll de Barcelona des d'un cargo que arribava d'Hamburg. Tota la tripulaci— se n'acomiadˆ amb recana. Era un dia assolellat d'hivern. Vˆsia del tot desorientat en una terra estranya, imm˜bil ran del sac on duia una mica de roba, uns quants estalvis i un paquet misteri—s, somreia amb beatitud a la claror. S'encasquetˆ la gorra; va amoixar-se la barba naixent. No gosava mirar vers la ciutat. Damunt de l'aigua arrissada per l'aire fi volaven unes quantes gavines. La pla•a mŽs seguir-ne les evolucions, perqu eren capricioses com els seus somnis del moment. L'optimisme li tornava ser el bleix. Li aclaria el rostre tota l'emoci— que comportava per a ell l'hora en que creia abastar la fi d'una existncia dotze anys incerta...