Roda el Món i torna al Born: llenguatge, complexitat i multituds

Aquest primer quadrimestre s'han integrat a LSI com a professors i investigadors Marta Arias, Ramon Ferrer i Núria Pelechano. Els dos primers va estar alumnes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona i la Núria ho va ser de la de València (Facultat d'Informàtica de València). Els tres tornen a casa després dels seus personals periples internacionals i transdiciplinars. Un injecció de novetat contrastada internacionalment.

La Marta Arias s'ha incorporat al grup de recerca LARCA dirigit per en José L. Balcázar. La Marta va llicenciar-se en aquesta casa l'any 1998 amb un projecte de final de carrera relacionat amb la gestió d'un corpus textual. Un cop acabada la carrera i gràcies als coneixements treballats durant el projecte va començar a treballar a una empresa anomenada INCYTA, actual Translendium, en productes de llenguatge natural juntament amb altres enginyers i lingüistes. Passats uns mesos i moguda per una gran inquietud i desig de coneixement va començar el seu doctorat sota la supervisió d'en Roni Khardon a la Universitat d'Edimburg. A l'any 2000 director de tesi i doctoranda es traslladaren a Boston a la Universitat de Tufts on la Marta llegí la seva tesi doctoral en Aprenentatge Computacional, Exact Learning of First-Order Expressions from Queries, el maig del 2004. La Marta és "néta" doctoral de Leslie Valiant un dels grans noms de la Teoria Computacional de l'Aprenentatge.

Fins a aquest moment la formació de la Marta havia estat molt teòrica, d'aquesta manera aconseguia potenciar una gran capacitat del raonament i un gran domini de la tècnica. És en aquest moment quan comença un nou projecte a la ciutat de Nova York, a la Universitat de Columbia, i posarà a prova la seva preparació teòrica confrontant-la amb les exigències pràctiques de treballar fent recerca des de la universitat per a empresa. En efecte, durant els propers dos anys treballarà per a la Companyia de la xarxa elèctrica municipal de Nova York fent predicció d'errades a la xarxa mitjançant anàlisi de dades i intentant incorporar uns sistemes d'aprenentatge automàtic capaços de canviar de model un cop el model previ ha quedat obsolet. Amb aquestes oportunitats tant dispars aconseguí una combinació de teoria i pràctica altament interessant.

Actualment i dins del grup LARCA la Marta té intencions de retornar a una recerca de caire més teòric, però aquest cop amb l'enriquiment d'un bagatge pràctic a l'esquena. Ella i en Ricard Gavaldà treballaran en la investigació de sistemes que s'adapten automàticament als canvis, al "concept drift". Sistemes que, partint de l'observació d'unes dades determinades i considerant les disparitats entre aquestes dades i un model inicial, són capaços d'adonar-se que no es pot seguir mantenint el model inicial i s'ha de crear un altre, i ho fan automàticament. Treballen amb variacions d'algorismes de la família del "weighted majority". La Marta treballarà amb en José L. Balcázar en la complexitat d'aprenentatge d'una família molt important de fórmules lògiques, les clàusules d'Hom i en les connexions d'aquest problema a l'àmbit de la mineria de dades.

Només ens queda fer esment d'algunes de les distincions que la Marta ha aconseguit en aquests anys:

- Awards Award for Deployed Application in the Conference on Innovative Applications of Artificial Intelligence (IAAI 2006)

- Machine Learning Journal Best Student Paper Award, 13th International Conference on Inductive Logic Programming (ILP 2003)

- Outstanding Graduate Researcher in Engineering Award, School of Arts and Sciences and the School of Engineering of Tufts University (2003)

- Plana personal de Marta Arias: http://www.lsi.upc.edu/~marias/

- Plana del grup de recerca LARCA:

 http://www.lsi.upc.edu/%7Ebalqui/larca/larca0.html

En Ramon Ferrer és un científic amb una trajectòria multidisciplinària molt enriquidora que, de fet, retorna a la llar que el va veure néixer com a enginyer informàtic. Un cop acabada la carrera a la UPC, treballà breument fent recerca amb el professor Josep Maria Sopena, qui actualment està de professor visitant al departament LSI, a la Universitat de Barcelona, sobre xarxes neuronals i adquisició del llenguatge. Estava ple d'inquietuds i ganes de conèixer com funcionava el llenguatge. Aquesta motivació el portà a fer la tesi doctoral "Llenguatge: principis, universals i orígens" sota la direcció del professor Ricard Solè a la UPC i posteriorment a la Universitat Pompeu Fabra.

Aquesta època la recorda amb especial afecte i emoció, el principi de la seva actitud i treball de recerca. No és estrany perquè també va ser l’any en què va rebre, el Premi Extraordinari de doctorat de la UPC; el premi de Recerca “Ciutat de Barcelona” I el Premi Joan Lluís Vives de Comunicació Científica per un treball de divulgació sobre …. el llenguatge. Un cop acabat el doctorat va fer una estança a Roma, a la Universitat de la Sapienza per dos anys. Al 2006 tornà a Barcelona per col·laborar amb professors com Albert Díaz en el grup de Sistemes Complexos del departament de Física Fonamental de la UB. I és al 2007, amb tot aquest coneixement i bagatge transversal que en Ramon Ferrer retorna a la UPC, aquest cop com a professor i investigador.

S'ha incorporat al grup de recerca de Processament del Llenguatge Natural on ha trobat el complement a la seva trajectòria. En Ramon veu la seva incorporació al grup GPLN molt prometedora, té ganes de seguir amb els seus estudis de les regularitats estadístiques i les propietats del llenguatge; però li entusiasma poder també fer recerca en l'aplicació de caire més enginyeril d'aquests coneixements. Dins del grup GPLN trobem investigadors diversos, alguns que treballaran en una línia propera a la d'en Ramon i d'altres que es dediquen a qüestions tecnològiques relacionades amb el llenguatge, a l'aprenentatge automàtic, a l'anàlisi de textos o ala recerca de autòmats capaços de comunicar-se. Està obert a col·laborar amb d'altres grups amb qui pugui trobar punts d'interès comuns.

En Ramon Ferrer pot parlar-nos del llenguatge durant hores. Descobrim que mites tant arrelats com la creença que l'ésser humà té un llenguatge únic i diferenciat als altres llenguatges trontolla com ha demostrat amb la seva recerca sobre el dofins. Potser, un parameci no és comunica com un humà, però a partir d'un cert nivell de complexitat, la vida ens demostra que els homes i les dones potser no som tant especials.

El nostre nouvingut és el Coordinador Local del 7è Congrés Internacional de l'Evolució del Llenguatge a Barcelona. Aquest acte el defineix com un triple-esdeveniment: un congrés únic, un taller sobre el llenguatge dels grans simis i un vespre al museu al CosmoCaixa amb ponents del congrés i del taller com: Gary Marcus, Friedemann Pulvermüller i David Premack.

- Plana personal d'en Ramon Ferrer: http://www.lsi.upc.edu/~rferrericancho/

- Plana del Grup de Processament de Llenguatge Natural: http://www.lsi.upc.edu/%7Enlp/web/

- Plana del Congrés Internacional de l'Evolució del Llenguatge a Barcelona: http://stel.ub.edu/~evolang2008/

 
Núria Pelechano va estudiar Enginyeria Informàtica a la Uniuversitat de València. Un cop acabada la carrera es va decidir a cursar un màster Visionat d'Imatges i Ambients Virtuals a la University College London (UK). Fou durant aquesta estança a Londres que la Núria es va decidir a començar un doctorat compartit entre València i Londres. El seu tutor a la Universitat Londinenca fou en Melvyn Slater i fou ell qui l'animà aconseguir la beca Fulbright que li concediren l'any 2003. Amb aquesta decisió la Núria deixava el seu tutor i s'aventurava a fer el doctorat a la University of Pennsylvania a Filadèlfia.

Finalment sembla que ha decidit retornar als seus orígens. Ha tornat al Vell Continent per treballar amb el seu antic director de tesi, Mel Slater, dins del grup MOVING del departament LSI de la Universitat Politèctnica de Catalunya. Actualment, participarà en una part d'un gran projecte de CICYT. La nostra nova incorporació treballarà en Simulacions de grups de persones virtuals.

La Núria treballa simulant multituds de persones (crowds); en el seu treball aquestes multituds han de comportar-se lo més semblants a persones de carn i ossos, es mouen perquè tenen un objectius i unes necessitats, sí, com si es tractés d'un de nosaltres, i no pas perquè van rebent ordres contínues. Amb un somriure la Núria ens confessa, que fins i tot la seva vida quotidiana, li serveix per fer les seves simulacions més realistes, i que en el fons, de tant en tant, ens observa amb ulls de científica examinant les nostres reaccions!

Podem trobar multitud d'exemples en la nostra vida quotidiana d'aplicació del que s'aprèn amb aquestes simulacions , com per exemple les pel·lícules d'animació que fan servir un programa per simulació d'agents virtuals anomenat MASSIVE i que entretenen a grans i petits. La gran diferència entre el que s'estudia a la Universitat i el que fan els productors de grans èxits cinematogràfics és que el programa MASSIVE fa simulacions molts curtes, de l'ordre de segons, les simulacions estudiades per la Núria poden interactuar durant 15min o més, són agents virtuals amb necessitats i objectius.

La simulació de grans grups té diversos usos pràctics. En Arquitectura fan servir aquesta metodologia en situacions concretes com seria el cas de volem conèixer com serà el tràfic d'un edifici que estem planificant o quant de temps costaria fer una evacuació total. Aquest fou un dels temes que la Núria va començar a treballar en els inicis del seu Post-Doc als Estats Units.

Finalment també podem destacar alguna de les distincions que la Núria ha rebut al llarg de la seva trajectòria com ara:

2005 Teaching Practicum Award 05-06. Computer and Information Science Department. University of Pennsylvania.

- Plana personal de Núria Pelechano: http://cg.cis.upenn.edu/hms/people/pelechano/

- Plana del Grup Moving: http://www.lsi.upc.edu/%7Emoving/

ilapuente@lsi.upc.edu

(Tornar al butlletí)