Compilar i bufar globus!

En Jordi té una actitud força positiva envers els alumnes de la UPC, però no és en va, els darrers anys ell i el Salvador Roura han viatjat per tot el món acompanyant joves programadors.

Fa uns anys, al 2002, en Tomàs Lloret va arribar a la FIB. En Tomàs havia participat a les Olimpíades de Física i de Matemàtiques i desitjava participar en la competició de programació equivalent entre universitats d'informàtica de l'Association for Computing Machinery (ACM); que nosaltres desconeixíem.

La veritat és que fou una gran proposta. Aquell any ens prepararem durant dues setmanes i varem quedar quinzens a nivell del sud-oest d'Europa. Això ens va animar a organitzar un concurs a nivell de la UPC i a dedicar-hi una mica més de temps. La UPC ja ha arribat a quatre finals mundials seguides.
Tot comença en aquestes dates, al voltant de febrer, quan els alumnes ja han acabat exàmens i tenen una mica de temps lliure. Aquells qui estan interessats en participar s'apunten i entreguen una deures cap principis de setembre. Es poden arribar a apuntar uns dos-cents candidats. La última fase del concurs és presencial i d'aquí escollim els nou millors programadors. Els classificats, en equips de tres persones, competeixen al concurs regional per al sud-oest d'Europa de l'ACM un cap de setmana de finals de novembre. Si aconsegueixen classificar-se les proves a nivell mundial es realitzen cap a l'abril. L'any passat varem anar a Tokio i fou una experiència molt divertida.

(Riu) Sí, els concursos de programació acostumen a ser tota una experiència i això dels globus és una tradició. Normalment es proposen entre sis i deu problemes, cada problema s'associa a un globus d'un determinat color. Quan un candidat ha aconseguit solventar el problema relacionat amb el globus vermell, l'infla i el col·loca al seu ordinador. L'aula sembla un carnaval, i els nois i noies més capaços n'estan envoltats d'ells.

Són joves força especials. Alguns d'ells amb un potencial increïble. Molts d'ells cursen diverses carreres a l'hora i tot i així senten que s'avorreixen.

En Tomàs Lloret, per exemple, qui ens va fer la primera proposta treballa actualment a Google a Califòrnia. Altres com l'Edgar González està fent el doctorat a l'LSI al grup GPLN ó l'Omer Giménez que és professor de l'LSI en l'actualitat.

No exactament. Podríem dir que fa servir una tecnologia semblant. Gràcies al servidor, el Jutge, els alumnes es poden entrenar on i quan vulguin i tenen un feedback sobre el seu treball. A més l'examen també compta amb aquest servidor; però la nota no depèn de l'ordre en que acabin els problemes o... Si un alumne contesta correctament a tots els apartats la seva qualificació serà un 10, independentment del temps que hagi trigat, dins de l'horari establert, és clar o de la seva posició en referència als altres. El que sí tenim en compte és el nombre d'intents per evitar que els alumnes programin contra el Jutge sense pensar abans.

Parlant amb en Jordi i en Salvador donen ganes de posar-se a programar, sembla bufar  i omplir globus! Tot i que evidentment som conscients de l'esforç de cada bufada.

Passant una estona amb ex-participants del concurs com són l'Edgar González i l'Omer Giménez ens adonem de que participar en concursos de programació és una experiència molt enriquidora  a diferents nivells: personal, laboral i curricular. Ells reconeixen haver gaudit d'una sana competitivitat i haver-se contagiat d'una recerca per la feina ben feta i l'eficiència.

Així doncs, animem als alumnes de la UPC a participar en la setena edició del Concurs de programació i recordem al professorat que també existeixen concursos oberts a tot el públic: www.topcoder.com