Accions del document
Ser dona i ser Enginyera Informà tica
Leonor Frias és estudiant de doctorat del Departament de Llenguatges i Sistemes Informà tics de la UPC. El seu projecte de tesi l'està desenvolupant sota la supervisió dels Drs. Jordi Petit i Salvador Roura del grup ALBCOM. És dóna, emprenedora, vital, social i té ganes d'aprendre i molta voluntat de treball. Aquestes han estat algunes de les qualitats que el comitè del Google Europe Anita Borg Memorial Scholarship 2008 han valorat positivament per considerar-la finalista d'aquest gran premi. Un gran reconeixement i un peuet a la multinacional Google.
(English Version)
La Leonor Frias està realitzant el doctorat al departament de Llenguatges i Sistemes Informà tica dins del grup ALBCOM i sota la supervisió dels Drs. Jordi Petit i Salvador Roura. Durant el batxiller va sentir-se atreta pel món de la programació i amb una mica de por, per no ser el perfil precÃs, va decidir matricular-se a la Facultat d'Informà tica de Barcelona (FIB).
Al 2004 es va llicenciar com a Enginyera Informà tica. Després de fer el seu projecte final de carrera en l'à rea d'estructures de dades i algorismes va decidir continuar els estudis de tercer cicle amb els professors qui l'havien tutelat.
Aquesta primavera la Leonor ha rebut una bona notÃcia, ha quedat finalista dins del Google Europe Anita Borg Memorial Scholarship 2008. Aquest premi pretén animar a les dones a sobresortir dins del món de la tecnologia i la computació, i esdevenir aixà lÃders o models per a futures generacions.
A part del currÃculum o l'expedient, la sel·lecció es basava en el desenvolupament de quatre temes, com per exemple, quin projecte de recerca trobaria interessant de financiar. La Leonor voldria aconseguir informació estadÃstica rellevant de per què la gent utilitza unes o altres funcionalitats de les biblioteques d'estructures de dades. Pensa que la recol·lecció d'aquestes dades és quelcom crucial per futures millores i essencial per a justificar algunes de les seves decissions en el seu treball.
La Leonor està molt contenta de rebre aquest reconeixement, ja que pensa que no sempre es fà cil veure el teu esforç reconegut i valorat. Tot i aixÃ, li agradaria viure en una societat on ser dóna i enginyera informà tica no fos una excepció. La Leonor ens explica que ella es va sorprendre de veure que moltes noies seguien un doctorat en enginyeria informà tica, però que encara existeix una manca de dones a les aules. Ella creu que aquest fet pot produir-se per motius genètics, però sobretot és causat per raons culturals. La Leonor anima a tothom, homes i dones a fer allò que els agradi i pensa que a la vida no s'ha de tenir por o prejudicis.
Les biblioteques d'estructures de dades defineixen interfÃcies i implementen algoritmes i estructures de dades. Un exemple d'això, és la Standard Template Library (STL) que és part del llenguatge C++. La seva tesi vol aconseguir implementacions més eficients i/o versà tils d'algunes components STL. Per poder aconseguir-ho, la Leonor utilitza tècniques d'enginyeria d'algoritmes.
La Leonor ha treballat en diferents aspectes per a millorar l'eficiència dels algorismes, incloent algorismes eficients tenint en compte la jerarquia de memòria aixà com la més recent tecnologia multi-core. En aquest sentit, cal destacar la seva participació en el projecte MultiCore STL. Aquesta és una implementació STL paral·lela per a mà quines multi-core i que actualment és part del GCC compiler. Encapsular el paral·lelisme en els components de la biblioteca és un bon compromÃs per donar rendiment i guanyar temps i diners perquè no cal reprogramar les aplicacions de nou.
Aquest projecte va néixer a la Universitat de Karlsruhe, a Alemanya. Ella va realitzar dues estades de dos mesos en aquesta Universitat durant l'any 2007, on hi va desenvolupar una implementació paral·lela dels diccionaris de la STL. El treball va ser realitzat sota la supervisió del Professor Peter Sanders i amb col·laboració amb Johannes Singler, qui realitza la seva tesi en la MultiCore STL.
La Leonor es descriu com una persona vital i social, aquestes virtuts l'han dut a engrescar-se en l'organització de diversos congressos que s'han anat celebrant a Barcelona o d'altres ciutats espanyoles. A més a més ha presentat un total de cinc articles en conferències internacionals. Aquests són els congressos en què ha participat:
D'altra banda, va tenir l'honor de ser convidada a un workshop d'enginyeria d'algorismes a Oberwolfach, Alemany el maig del 2007.
L'assistència i/o organització d'aquests congressos, aixà com la seva estada a la Universtiät Karlsruhe, li han donat molts contactes, una visió més global i més proximitat al premi el Google Europe Anita Borg Memorial Scholarship 2008.
La Leonor planeja esdevenir doctora en enginyeria informà tica l'any vinent. Mira al passat amb alegria i se sent molt satisfeta dels seus dies com estudiant a la FIB. Evidentment, recorda moments estressants, prà ctiques inacabables i algun altre entrebanc; però li apassiona allò que va aprendre i la gent amb qui es va relacionar.
Aquests darrers anys han estat molt intensos per a la Leonor, han viscut moment de canvis i un intents creixement tant personal com intel·lectual. Dels cursos de doctorat va trobar a faltar un reforç matemà tic i comenta que es va sorprendre de tenir molts companys de doctorat d'algorÃsmica eren llicenciats en matemà tiques. D'altra banda lamenta les condicions actuals en que viuen els lluitadors que segueixen la seva carrera educativa fins al final. Tot i aixÃ, la Leonor estima i gaudeix de la recerca.
Aquesta estimació la porta a desitjar seguir fent recerca, ja sigui a la Universitat o a l'empresa. Té ganes de canvis i si l'oportunitat s'ho mereix, no té por de deixar la seva Barcelona. Un somni que no sembla pas tant llunyà , el premi el Google Europe Anita Borg Memorial Scholarship 2008 pot aproximar-la a Google, una internacional capdavantera per a qualsevol doctor en enginyeria informà tica. Molta sort!
Leonor Frias
Al 2004 es va llicenciar com a Enginyera Informà tica. Després de fer el seu projecte final de carrera en l'à rea d'estructures de dades i algorismes va decidir continuar els estudis de tercer cicle amb els professors qui l'havien tutelat.
A part del currÃculum o l'expedient, la sel·lecció es basava en el desenvolupament de quatre temes, com per exemple, quin projecte de recerca trobaria interessant de financiar. La Leonor voldria aconseguir informació estadÃstica rellevant de per què la gent utilitza unes o altres funcionalitats de les biblioteques d'estructures de dades. Pensa que la recol·lecció d'aquestes dades és quelcom crucial per futures millores i essencial per a justificar algunes de les seves decissions en el seu treball.
La Leonor està molt contenta de rebre aquest reconeixement, ja que pensa que no sempre es fà cil veure el teu esforç reconegut i valorat. Tot i aixÃ, li agradaria viure en una societat on ser dóna i enginyera informà tica no fos una excepció. La Leonor ens explica que ella es va sorprendre de veure que moltes noies seguien un doctorat en enginyeria informà tica, però que encara existeix una manca de dones a les aules. Ella creu que aquest fet pot produir-se per motius genètics, però sobretot és causat per raons culturals. La Leonor anima a tothom, homes i dones a fer allò que els agradi i pensa que a la vida no s'ha de tenir por o prejudicis.
Biblioteques d'estructures de dades, la seva tesi doctoral
Les biblioteques d'estructures de dades defineixen interfÃcies i implementen algoritmes i estructures de dades. Un exemple d'això, és la Standard Template Library (STL) que és part del llenguatge C++. La seva tesi vol aconseguir implementacions més eficients i/o versà tils d'algunes components STL. Per poder aconseguir-ho, la Leonor utilitza tècniques d'enginyeria d'algoritmes.
La Leonor ha treballat en diferents aspectes per a millorar l'eficiència dels algorismes, incloent algorismes eficients tenint en compte la jerarquia de memòria aixà com la més recent tecnologia multi-core. En aquest sentit, cal destacar la seva participació en el projecte MultiCore STL. Aquesta és una implementació STL paral·lela per a mà quines multi-core i que actualment és part del GCC compiler. Encapsular el paral·lelisme en els components de la biblioteca és un bon compromÃs per donar rendiment i guanyar temps i diners perquè no cal reprogramar les aplicacions de nou.
La Universitat promou els intercanvis intel·lectuals i socials
- Va presentar el seu primer article sobre una extensió de les classes diccionari de la STL al 7th Workshop on Algorithm Engineering and Experiments (ALENEX'05) a Vancouver, Canada.
- Va ser part del comitè organitzatiu de la International Analysis of Algorithms Conference (AofA 05) a Barcelona
- Va fer de suport a l'organització d'ALGO 2005 a Mallorca
- Va ser part del comitè d'organització del Fifth International Workshop of experimental Algorithms a Menorca (WEA 2007) a Menorca i va presentar una implementació eficient de la classe llista de la STL per a la jerarquia de memòria.
- Va donar el seu suport al 9th International Workshop on Aproximation Algorithms for Combinatorial Optimization Problems (APROX 2006) i al 10th International Workshop on Randomization and Computation (RANDOM 2006)
- Va assistir a la 13th International European Conference on Parallel and Distributed computing (Euro-Par 2007) a Rennes, França. Al workshop HPPC va presentar un article sobre la implementació multi-core dels diccionaris de la STL.
- Va col·laborar en l'organització de la trobada europea European Project Delis-Compnet
- Va ser part del comitè d'organització de la segona conferència en Complex, Intelligent and Software Intensive Systems (CISIS-2008) i a més a més hi va presentar un article en el workshop MuCoCos per a paral·lelitzar operacions en seqüències.
- Ha presentat el seu últim treball al 7th International Workshop on Experimental Algoriths (WEA08) a provincetown, a Estats Units sobre implementacions multi-core per a resoldre el problema de la partició d'un array.
- I farà de co-chair a la 8th International Conference on Hybrid Intelligent Systems.
D'altra banda, va tenir l'honor de ser convidada a un workshop d'enginyeria d'algorismes a Oberwolfach, Alemany el maig del 2007.
L'assistència i/o organització d'aquests congressos, aixà com la seva estada a la Universtiät Karlsruhe, li han donat molts contactes, una visió més global i més proximitat al premi el Google Europe Anita Borg Memorial Scholarship 2008.
Més enllà del 2010
La Leonor planeja esdevenir doctora en enginyeria informà tica l'any vinent. Mira al passat amb alegria i se sent molt satisfeta dels seus dies com estudiant a la FIB. Evidentment, recorda moments estressants, prà ctiques inacabables i algun altre entrebanc; però li apassiona allò que va aprendre i la gent amb qui es va relacionar.
Aquests darrers anys han estat molt intensos per a la Leonor, han viscut moment de canvis i un intents creixement tant personal com intel·lectual. Dels cursos de doctorat va trobar a faltar un reforç matemà tic i comenta que es va sorprendre de tenir molts companys de doctorat d'algorÃsmica eren llicenciats en matemà tiques. D'altra banda lamenta les condicions actuals en que viuen els lluitadors que segueixen la seva carrera educativa fins al final. Tot i aixÃ, la Leonor estima i gaudeix de la recerca.