L'altra cara de la tecnologia.

En Miquel Barceló és Enginyer Aeronàutic. Un cop acabada la seva llicenciatura es va traslladar a Itàlia on va seguir el seus estudis de tercer cicle. Cridat per la terra va tornar a Espanya. Després de treballar uns anys en l'empresa va decidir, al 1977, tornar a la Universitat. Començà a treballar a temps parcial a la Facultat d'Informàtica de Barcelona, (FIB) donant classes de temes d'Enginyeria del Software, una temàtica molt propera al món de l'empresa. Al 1989 va decidir dedicar-se a temps complert a la seva feina universitària.

L'entrada a la Universitat li exigia un doctorat espanyol, i en Miquel Barceló va decidir un segon doctorat, aquest cop sí, en informàtica; però fet amb un punt de vista molt particular. La segona tesi doctoral del Dr. Barceló tracta de la visió de futur de la informàtica a través de la ciència-ficció i el seu director fou el Dr. Antoni Olivé. Dins de la Universitat ha desenvolupat càrrecs com el de vicedegà de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) o ha promogut la implantació de noves assignatures optatives i ha estat en primera fila en la creació dels cursos de màster i doctorat en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme.

Actualment, treballa com a professor d'assignatures com Aspectes Socials i Ambientals de la Informàtica. Continua el projecte de formar doctorands en l'àmbit de la sostenibilitat, l'humanisme i la tecnologia, és el cap del grup STH dins del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC i treballa com a Comissionat per al desenvolupament sostenible de la UPC.

Les seves col·laboracions a mitjans, ja sigui premsa escrita, audiovisual o  ràdio s'han fet cada cop més freqüents. Així com també ha escrit diversos contes i ha co-escrit un parell de novel·les de ciència-ficció. 

El Dr. Barceló ens comenta la importància d'aprendre a mirar la tecnologia des d'un punt de vista més humanista explicant-nos la diferència entre filòsofs i tecnòlegs. És cert que els filòsofs desenvolupen un paper molt important dins de la societat, i ells ens poden canviar la manera d'entendre el món; però els tecnòlegs són capaços de canviar la manera de viure al món, per tant, la responsabilitat ètica és molt gran- diu en Miquel Barceló.

Ell mateix, ens explica, que quan va començar a treballar en el món laboral, va veure com un programa informàtic podia reduir la plantilla d'una empresa al 25%. Sentir-se responsable d'aquest canvi, va fer-lo adonar del poder de la informàtica. La nostra activitat com a enginyers toca el món i a les persones, per tant hem d'estar també formats en aquest àmbit-ens comenta en Miquel.

Si ens fixem en Universitats estrangeres veurem que la història d'una determinada disciplina, la ètica professional en aquesta...etc formen part del seu pla d'estudis. Espanya va trigar una mica més a adonar-se'n d'aquesta necessitat, tot i així, actualment a la UPC ja es coneix la importància d'una política de sostenibilitat i ètica tecnològica important. Introduir aquestes assignatures al currículum docent va ser una tasca delicada. D'una banda cal anar en cura al presentar alguns dels conceptes que es treballen, la metodologia, etc perquè el col·lectiu que rep la informació, en un principi, no té una formació humanista important o la pot haver oblidat. D'altra banda, no podem oblidar que des de la UPC es fa un plantejament tecnològic, per tant aquestes assignatures també aniran acompanyades d'una estructura tècnica.

El Dr. Barceló equipara aquesta branca de la tecnologia a qualsevol altra, per tant, tenint el mateix nivell d'importància, creu que ha de tenir el mateix nivell de formació. Es cap a la dècada dels noranta que es plantejà la necessitat de formar doctors en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme.

Fa deu anys amb l'ajuda de set departaments i la coordinació de la càtedra UNESCO en sostenibilitat es va crear un programa de doctorat per cobrir aquests temes.  També s'ha iniciat un programa de màster en Sostenibilitat, un esforç de tres o quatre centres de la UPC, coordinat pel Dr. Barceló.

En Miquel Barceló veu el procés de realització d'una tesi doctoral com un procés d'aprenentatge, per tant  desenvolupar tesis relacionades amb aquests temes, crea noves línies de recerca i estimula canvis en el sistema socieconòmic actual.

Alguns dels seus doctorands , com el Marc Alier o la MªJosé Casany  estudien eines d'e-learning i treballen en l'educació per una societat de la informació sostenible. Moguts pel seu entusiasme i el seu interès en aquests temes participen ara en una prova pilot del projecte One Laptop per Children (OLTPC) a Burkina Faso.

Segons Barceló -Molts cops la societat cau en un vell discurs marcat per la por a la novetat en que culpabilitza la tecnologia de molts desastres mediambientals, tot i així la tecnologia també se'ns presenta com la carta de salvació a aquests mateixos problemes-. I continua -La innovació tecnològica actual és producte de l'exigència d'un sistema econòmic consumista . La tecnologia que tenim actualment és la que ha donat un sistema on es valora l'egoisme, la cobdícia, la competitivitat, ...etc;  però aquest no és l'únic sistema socio-econòmic possible i aquesta no és la única tecnologia possible.  La ciència-ficció és una bona eina per estudiar diferents models de societat. A les novel·les i pel·lícules de ciència-ficció trobem infinitats de societats possibles, moltes d'elles estructurades de forma diferent a la nostra. Si són imaginables, poden ser creades, i evidentment estudiades-.



L'objectiu final del Dr. Barceló és aconseguir que la Universitat Politècnica de Catalunya aconsegueixi normalitzar els termes de sostenibilitat i ètica professional fins arribar al punt de no ser necessari un Comissionat de Sostenibilitat. En les seves paraules ens comenta: "Ningú es planteja fer un Comissionat de matemàtiques perquè tothom té clar que aquest és un tema que resulta essencial en una Universitat Politècnica; aquest mateix nivell hauria d'assolir la Sostenibilitat".

Li agradaria que la seva disciplina fos considerada com les altres i a l'hora d'avaluar als professionals que s'hi dediquen els criteris s'ajustessin a la realitat de la seva recerca.

D'altra banda, en Miquel Barceló també està intentant crear un Institut de recerca encarregat de la sostenibilitat en Ciència i Tecnologia. Li agradaria poder dir adéu als seus anys universitaris amb un nucli fort i una política sostenible i ètica totalment interioritzada a tota la UPC.

ilapuente@lsi.upc.edu