Reconnectant amb la vida des de la realitat virtual

L'Institut Guttmann treballa amb pacients que han patit algun tipus d'accident i, com a resultat, hagin patit una lesió medul·lar o neurològica o bé que tenen afectacions hereditàries relacionades. Aquestes lesions no només afecten a la mobilitat sinó que també acostumen a tenir seqüeles de  tipus cognitiu que a vegades afecten a habilitats molt bàsiques com la parla o la coordinació. Però no tot està perdut. Precisament l'àmplia experiència de l'Institut Guttmann en programes de recuperació mostra que hi ha espai per recuperar capacitats.

Això sí, el tractament d'aquestes deficiències no és fàcil. Fins ara, els especialistes del Guttmann es trobaven amb què les pràctiques que tenien a l'abast per anar  guiant als pacients en la seva recuperació es basaven en estructures unidimensionals, o, com a molt, bidimensionals. És a dir, treballaven la recuperació mental i motora dels malalts amb imatges, trencaclosques,...etc. Seguint aquesta metodologia molts cops l'entrenament es  queda a mig camí entre la pràctica i la realitat, ja que un pacient pot arribar a adquirir unes bones capacitats cognitives en dues dimensions i no ser capaç d'extrapolar-ho a tres dimensions. A més, suposa un gran cost, doncs exigeix la presència d'un neuropsicòleg per a cada pacient. Finalment, depèn críticament de la voluntat del pacient per a continuar realitzant exercicis a casa que, sovint, exigeix tenir allà a un altre cuidador o sobrecarregar a un familiar. 


El grup GIE proposa una nova tècnica que suposarà una doble millora. D'una banda, treballen en el desenvolupament  tant bidimensional com tridimensional  d'eines virtuals. Tot i que els models de dos dimensions ja existeixen, el grup  de recerca  els està perfeccionant i convertint en programables. El fet de que aquests programes puguin ser manipulats pels terapeutes, o fins i tot que arribin a ser autoregulables segons les errades del pacient. D'aquesta forma, el terapeuta queda alliberat de forma revolucionària d'algunes tasques molt feixugues de la teràpia i això permet que es centri més en el malalt.

A més, el grup liderat per Daniela Tost també  està generant models de tres dimensions que acompanyaran a l'aprenent en el camí cap al món real. Vivim en un món de tres dimensions, on les nostres tasques diàries requereixen de la capacitat de moure'ns en aquestes tres dimensions. Si en el nostre aprenentatge virtual, per exemple,  passem d'un trencaclosques 2D a voler fregir un ou real en una paella d'una cuina qualsevol, el salt és abismal, i pot ser insalvable. Si per contra, del trencaclosques passem  a una cuina virtual amb ous, paelles i olis, la muntanya cognitiva no és tan pendent.


D'una altra banda, aquest projecte es vol presentar en un format actual, deslligat d'una localització concreta. El pacient es podrà connectar a un servidor i el terapeuta, o en un futur la pròpia màquina, ja li hauran preparat un programa d'exercicis i activitats que podrà realitzar amb calma i al seu ritme des de qualsevol indret. Així doncs, es pretén que el projecte estigui centralitzat a l'Institut Guttmann, però que això no impedeixi a cap persona seguir un tractament des de qualsevol ciutat: Reus, Lleida, Barcelona...etc sense necessitat de traslladar-se físicament a cap altre localitat.