Reconnectant amb la vida des de la realitat virtual
Recuperar lesions neurològiques i medul·lars és una tasca que requereix molt de treball amb els pacients. Molt d'esforç, molta paciència, molta atenció i molta prà ctica. Els rehabilitadors han de fer un seguiment exhaustiu del pacient i estar al seu costat. O més lluny... El grup GIE i l'Institut Guttmann treballen en la teleneuroreahabilitació. Generen un espai de tres dimensions, que en forma de joc virtual, ajuda a persones amb problemes cognitius i motors a assajar situacions quotidianes de la vida real en un món virtual. Acompanyen els pacients en el procés d'aprenentatge fins a l'últim esglaó.
GIE i l'Institut Guttmann
El grup de recerca GIE col·labora des de ja fa un temps amb l'Institut Guttmann en un projecte de neurorehabilitació. Aquest projecte està dirigit per la professora Daniela Tost i compta amb un equip d'investigadors multidisciplinari. D'una banda, el personal cientÃfic de l'Institut Guttmann aporta els seus coneixents psicològics, fisiològics i terapèutics. De l'altre, els investigadors de GIE aconsegueixen traduir les necessitats pedagògiques i terapèutiques en programes de software per a que els pacients aconsegueixin recuperar o adquireixin determinades capacitats motores i cognitives.
|
Eines Virtuals de teleneurorehabilitació
|
La Xarxa també és terapèutica
|
|
L'Institut Guttmann treballa amb pacients que han patit algun tipus d'accident i, com a resultat, hagin patit una lesió medul·lar o neurològica o bé que tenen afectacions heredità ries relacionades. Aquestes lesions no només afecten a la mobilitat sinó que també acostumen a tenir seqüeles de tipus cognitiu que a vegades afecten a habilitats molt bà siques com la parla o la coordinació. Però no tot està perdut. Precisament l'à mplia experiència de l'Institut Guttmann en programes de recuperació mostra que hi ha espai per recuperar capacitats.
Això sÃ, el tractament d'aquestes deficiències no és fà cil. Fins ara, els especialistes del Guttmann es trobaven amb què les prà ctiques que tenien a l'abast per anar guiant als pacients en la seva recuperació es basaven en estructures unidimensionals, o, com a molt, bidimensionals. És a dir, treballaven la recuperació mental i motora dels malalts amb imatges, trencaclosques,...etc. Seguint aquesta metodologia molts cops l'entrenament es queda a mig camà entre la prà ctica i la realitat, ja que un pacient pot arribar a adquirir unes bones capacitats cognitives en dues dimensions i no ser capaç d'extrapolar-ho a tres dimensions. A més, suposa un gran cost, doncs exigeix la presència d'un neuropsicòleg per a cada pacient. Finalment, depèn crÃticament de la voluntat del pacient per a continuar realitzant exercicis a casa que, sovint, exigeix tenir allà a un altre cuidador o sobrecarregar a un familiar. El grup GIE proposa una nova tècnica que suposarà una doble millora. D'una banda, treballen en el desenvolupament tant bidimensional com tridimensional d'eines virtuals. Tot i que els models de dos dimensions ja existeixen, el grup de recerca els està perfeccionant i convertint en programables. El fet de que aquests programes puguin ser manipulats pels terapeutes, o fins i tot que arribin a ser autoregulables segons les errades del pacient. D'aquesta forma, el terapeuta queda alliberat de forma revolucionà ria d'algunes tasques molt feixugues de la terà pia i això permet que es centri més en el malalt. A més, el grup liderat per Daniela Tost també està generant models de tres dimensions que acompanyaran a l'aprenent en el camà cap al món real. Vivim en un món de tres dimensions, on les nostres tasques dià ries requereixen de la capacitat de moure'ns en aquestes tres dimensions. Si en el nostre aprenentatge virtual, per exemple, passem d'un trencaclosques 2D a voler fregir un ou real en una paella d'una cuina qualsevol, el salt és abismal, i pot ser insalvable. Si per contra, del trencaclosques passem a una cuina virtual amb ous, paelles i olis, la muntanya cognitiva no és tan pendent. Modelen realitats virtuals d'espais quotidians, cuines i d'altres escenaris, on el pacient ha d'aconseguir, fer taques senzilles com per exemple, cuinar un ou seguint una recepta. Amb aquest exercici, i gairebé com si d'un joc es tractés, el pacient aconseguirà reforçar la seva capacitat de seqüenciació, la seva categorització de les tasques o l'ús de la memòria. D'una altra banda, aquest projecte es vol presentar en un format actual, deslligat d'una localització concreta. El pacient es podrà connectar a un servidor i el terapeuta, o en un futur la pròpia mà quina, ja li hauran preparat un programa d'exercicis i activitats que podrà realitzar amb calma i al seu ritme des de qualsevol indret. Aixà doncs, es pretén que el projecte estigui centralitzat a l'Institut Guttmann, però que això no impedeixi a cap persona seguir un tractament des de qualsevol ciutat: Reus, Lleida, Barcelona...etc sense necessitat de traslladar-se fÃsicament a cap altre localitat. |
I no oblidem les malalties de memòria
Altres projectes
El grup GIE, aixà com Daniela Tost dediquen el seu temps i esforços a aquest projecte i a d'altres com: la visualització de volum, visualització de dades multimodals variables en el temps, ...etc. |
Contacte premsa:
ilapuente@lsi.upc.edu
