Innovant en Obert

Aquestes paraules pertanyen a la gran periodista Ryszard Kapuschinski avui han adquirit un nou sentit per a mi. Aquest matí he tingut el plaer d'entrevistar a l'Esteve Almirall. L'Esteve és enginyer informàtic. Després d'haver dedicat anys i esforços al món de l'empresa va decidir canviar de vida, començar un doctorat dins del grup KELMG sota la direcció del professor Ulises Cortés, i deixar-se sorprendre pels nous projectes que la vida l'aniria presentant. Aquest va ser el cas de Living Labs, una proposta francament engrescadora i revolucionària.

L'entrevista va començar distesa, amb un te i converses filosòfiques sobre ciència, matemàtiques, tecnologia i societat. Estava escalfant motors per presentar-me una nova manera de veure el món de la recerca i de l'empresa.


Com el seu nom indica Living Labs és quelcom viu, que evoluciona. Fins ara la recerca aplicada s'havia dut a terme seguint un model lineal. Un grup d'investigadors feia recerca, mitjançant aquesta trobava unes determinades tecnologies que eren enviades a l'empresa i comercialitzades. En aquest procés era necessària una gran imaginació pre-producció i l'usuari no formava part del procés. Living Labs pretén trencar aquesta linealitat i experimentar amb usuaris en entorns reals amb una doble finalitat. D'una banda, experimentar amb usuaris provoca la innovació i l'aparició de nous usos i necessitats. D'altre banda, aconseguim un sistema de validació únic, ja que és el propi usuari amb la seva utilització real qui donarà suport o no al nostre producte.
El món està canviat molt i molt ràpid en els darrers anys. Fa uns seixanta anys els enginyers i els experts estaven localitzats en empreses capdavanteres. Mica a mica, això ha deixat de ser cert. Actualment el món funciona com un ent global i d'aquesta manera els experts han quedat heterogèniament distribuïts en universitats, empreses...etc.

Ja fa uns anys gent com Henry Chesborough van començar a intuir que l'empresa necessitava les idees d'experts que treballaven fora del seu domini. Per altra banda, tot allò que podia aparèixer en la recerca empresarial interna que no es faria servir dins de l'empresa també havia de ser exportat a altres centres interessats. D'aquestes intuïcions i conclusions podríem dir que va néixer el concepte d'Openning Innovation.

Trobem altres precedents americans. En Bill Mitchel va començar experimentant amb temes d'arquitectura. Volia saber com feien servir les persones els espais i fou amb aquesta intenció que creà una casa plena de sensors on podia experimentar: Place Lab.

De totes formes, Living Labs neix a partir de l'interès de l'empresa Nokia. Nokia intenta trobar maneres de gestionar la tecnologia i és així com acaba desenvolupant un dels models nòrdics de co-disseny.
La metodologia està basada en la col·laboració. Per exemple, creem un determinat dispositiu. Aquest dispositiu és adquirit per usuaris que el faran servir de forma normal. Nosaltres amb un seguit de sensors i pressa de dades anirem fent evolucionar el dispositiu.

Dins dels usuaris voluntaris en trobem de dos tipus. Hi ha usuaris líders i usuaris normals. Els primers, en els fons, estan ajudant a co-crear el dispositiu. Ells poden afegir canvis i modificacions. Molts cops el seu coneixement en temes d'aplicació d'aquest determinat dispositiu és molt major que el dels enginyers que hi estan treballant. L'usuari planteja problemes que el tècnic, potser, no hauria vist. D'altra banda, l'usuari es beneficia del producte i d'un resultat totalment adient a les seves necessitats específiques. És realment, un procés de construcció global.
Sí, és clar. En temes culturals ja hem començat a treballar de forma més concreta. S'organitzen jam sessions entre New York i Barcelona, des del 2001 existeix l'Ã’pera Oberta que retransmet obres del Liceu a la platja, estem  treballant  en la creació d'un CCCB obert, TV3 també està interessada en  el nostre model... etc.

Doncs aquí a nivell estatal trobem entitats com I2CAT, 22@, la Fundació Barcelona Digital, el TecnoCampus de Mataró, el Citilab de Cornellà, Neàpolis de Vilanova o l'Ajuntament de St. Cugat.
Be, hi ha persones com l'Ulises Cortés que estan començant a introduir els Living Labs a ciutats de fora de Catalunya com és Granada; però tot i així podríem dir que sí, que estem sent els pioners.

Nosaltres estem en un grup líder i hem creat Cat Lab. Cat Lab seria la proposta a nivell de Catalunya on col·laboren diferents entitats de la xarxa catalana de Living Labs. Aquesta iniciativa ja fa un temps que la varem posar en marxa, és per això que ja tenim part de la feina feta. Hem treballat intensament en la part de la metodologia de treball, ara volem dedicar-nos a poder-ho desenvolupar en àmbits com són la cultura, la salut, ...etc.
Evidentment existeix una Xarxa Europea ENOLL (European Network of Living Labs). Existeixen diferents projectes europeus Co Labs que volen enfortir aquesta xarxa europea de Living Labs.

Hem de tenir molt present que la innovació té sentit dins d'una societat. Abans la innovació era molt tecnològica, i sí s'oblidava de la gent. Era un tot per al poble però sense ell.

Cada cop més la innovació està esdevenint social. La tecnologia ja no és quelcom que serveix per a fer allò que ja feies, però més ràpid i millor. Ara la tecnologia ja no resol un problema concret si no que és una eina Universal. L'ordinador és l'eina universal per excel·lència, és una màquina que processa informació de qualsevol tipus. Amb aquests dispositius més versàtils és molt important l'experimentació i les persones ens ajuden a ella.

Amb una innovació social, ha arribat un punt en què no es pot ignorar a les persones. Ara ja no és tan important protegir les idees. La mateixa idea la tenen diverses empreses a diferents llocs del món. El que és important és saber com enganxar a l'usuari. Poder tenir plataformes de prova. Situacions de testeig ràpid en entorns reals. Cal obrir els models de recerca perquè els models tancats han quedat obsolets.
Be, aquesta és una qüestió molt important . Si volem que la societat participi en el procés d'innovació necessitem una societat innovadora. És la societat catalana d'aquest tipus? Jo, malauradament, penso que no al nivell que ho podria arribar a ser. És per això que crec que iniciatives com aquesta poden servir d'instrument de canvi social. Poden apropar-nos a una societat que hagi incorporat la recerca a la seva vida i que aquesta sigui el vector principal de creixement del país.
Be, jo estic fent la meva recerca en simulacions de xarxes i francament el grup KELMG és un grup fortament interessat en les teories de xarxes. Pensa, que abans parlàvem de matemàtiques i física, de com aquestes disciplines intenten entendre el món i reduir-ho a una única expressió. Durant molt de temps la matemàtica ha estat el llenguatge de la ciència. Si la matemàtica no parlava de xarxes, les xarxes quedaven oblidades en el pla científic. Aquest és el gran triomf dels enginyers informàtics, nosaltres estem donant respostes a preguntes oblidades o pot ser mai plantejades. Si tu vols, som innovadors de la ciència.

Moltes gràcies per haver compartit amb mi, si més no, un canvi de perspectiva, una nova visió aplicable a qualsevol disciplina, la recerca, el món dels negocis,... fins i tot la comunicació científica. Pot ser, d'aquí a un temps arribi a crear en un Comunica Labs.


ilapuente@lsi.upc.edu