|
|
DELIS, cientÃfics interconnectats en la recerca de xarxes d'informació
El Departament LSI uneix els nodes més rellevants en l'estudi de xarxes d'informació en el Congrés DELIS. Professors i investigadors nacionals i internacionals posen en comú tots els seus coneixements per generar una xarxa de coneixement major.
 
DELIS: repensant l'informà tica des de la complexitat
Durant aquest mes al departament de Llenguatges i Sistemes Informà tics ja han tingut lloc les jornades entorn el projecte europeu DELIS. DELIS és un projecte Europeu financiat dins del pla Complex Systems Proactive Iniciative. Cada cop més, els sistemes d'informació com són Internet, xarxes telefòniques, xarxes mòbils o xarxes entre semblants estan assolint una importà ncia cabdal. Això ho veiem reflectit en el gran nombre d'usuaris que s'apunten a treballar amb xarxes, ja són de l'ordre de milions. DELIS busca arribar a una descripció acceptada d'aquest comportament global. Per tal d'arribar a aquests algorismes generalitzats treballem en camps particulars com ara la fÃsica estadÃstica, els estudis de mercat, la biologia, el comportament social...etc.
Durant quatre dies hem pogut gaudir de la presència de professors com Joan Feigenbaum de la Universitat de Yale o Tanya Berger-Wolf de la Universitat d'Illinois. Hem pogut escoltar conferències d'investigadors punters tant del propi LSI com d'altres universitats i hem pogut esbargir-nos amb dinars i sopars plens de converses cientÃfiques i mundanes.
El divendres dia 26 es va realitzar la recepció de benvinguda i es va iniciar l'aventura. Els dies 27 i 28 foren intensos i plens de conferències, per acabar en un dia de conclusions i recollida.
Un dels temes punters fou el tema de les xarxes, i no és de sorprendre ja que vivim en un planeta en procés de globalització, d'unificació. Les relacions humanes, de tots tipus, són el motor del desenvolupament, per tant, no és d'estranyar que això vagi calant a tots el à mbits que la humanitat tracta. Les xarxes de computació van néixer fa uns quaranta anys i han passat a ser una teoria aplicable a tots els à mbits. Analitzem dues conferències, cadascuna amb la seva visió particular del futur de la informà tica i en particular de l'impacte de les xarxes a la societat.
Teoria de la computació en xarxes
per Joan Feigenbaum
|
Anà lisi computacional de xarxes socials dinà miques aplicat a les zebres
per Tanya Berger-Wolf
|
La creixent importà ncia d'Internet en el darrers anys ha fet néixer la necessitat d'una teoria de xarxes. El primer que ens preguntem és: Com serà el món de la informà tica el proper segle?. I no, encara no tenim una resposta clara, però això en comptes d'enfonsar-nos ens dóna l'alegria d'un nou repte.
 Feigenbaum pensa que en el futur es treballarà en xarxa i ho creu basant-se en què d'alguna manera això ja està succeint. De fet, aquesta visió correspon a d'altres cientÃfics i persones de diferents backgrounds; com ella mateixa expressava en la seva conferència: "Treballar en xarxa està esdevenint una moda. Tothom en parla. És una moda cultural i de fons econonòmic".
La part econòmica va esdevenir un tema clau en la conferència de la professora Joan Feigenbaum. Ens va parlar de la problemà tica que suposa el control de les rutes entre dominis. Aquestes rutes estan basades en polÃtiques locals i aquestes polÃtiques són complexes, descordinades i, molts cops, privades. Conèixer les polÃtiques no implica tenir el problema resolt; cal buscar l'algorisme correcte per representar aquestes polÃtiques.
Quan analitzem les rutes en una xarxa, sigui Internet o una altra, veiem que cadascú tria la que més li convé, però a vegades això pot presentar diferents problemes, un de molt clar és la oscil·lació. Un exemple que ens aclareix aquesta problemà tica el trobem en el següent exemple: Si els nodes 1 i 2 trien el camà a través del seu veà 2 i 1 per enviar informació a 3 considerant que aquesta ruta és el millor camÃ. En aquest cas, la informació passa de 1 a 2 i de 2 a 1, i d'aquesta manera mai arriba a 3. Aquesta catà strofe pot ser solventada coneixent les accions dels nostres veïns. Tot i aixÃ, a vegades, la situació inicial no és de tipus oscil·latori, però en conèixer la distribució dels veïns els nodes canvien l'estructura i esdevé un problema d'oscil·lació. Per exemple, 1 i 2 preferirien passar la informació a través del seu veà 2 i 1 abans d'arribar a 3. Com no estan segurs de poder fer-ho, els dos opten per enviar la informació de forma directa. En saber que el seu veà està enviant la informació de forma directa 1 i 2 decideixen passar pel seu veà 2 i 1, generant finalment un error d'oscil·lació. En aquest cas, l'error se'ns ha produït per la simultaneïtat de la informació. Fins i tot ens poden aparèixer situacions de roda, on cada veà passa la informació a l'altre veÃ, que al seu torn la passa a un altre veÃ... Inviable!.
 Sentint totes aquestes dificultats se'ns planteja una nova pregunta: Com és possible que Internet funcioni? I la resposta la trobem en la relació que existeix entre els parells dels nodes. En el món real no tots el nodes juguen el mateix paper, de fet existeixen rols molt diferenciats: clients, proveïdors i companys. Aquests papers diferenciats imposen unes determinades restriccions en les relacions que s'estableixen i hem de començar a tenir en compte factors econòmics. Aixà doncs, hem arribat a un punt on hem de trobar una combinació que sigui prou bona tant a nivell econòmic com a nivell algorÃtmic. Plantegem noves preguntes als economistes i noves restriccions als algoritmes. Per a que el conjunt de la xarxa doni bon resultat a partir d'interessos individuals en cal treballar amb Economic Mechanism Design. Aquests dissenys s'emportaren el premi Nobel d'econòmiques l'any 2007.
Aquesta és una gran oportunitat per fer treball teòric novedós amb un gran impacte prà ctic.
|
 El biòlegs, sociòlegs i empresaris, entre d'altres, que es poden beneficiar d'aquests estudis de xarxa necessiten saber com es relacionen entre ells individus d'un mateix grup per tal de conèixer com es poden escampar les malalties, com es transmeten la informació o la cultura, com es dirigeix un negoci, com preservar la natura i fins i tot com es defineix aquest propi grup.
Fins ara es feien estudis de relació que es representaven mitjançant uns grà fics molt acurats, però malauradament aquesta representació estava limitada pel factor temps. Totes les grà fiques donaven una informació està tica. Aixà doncs, la mateixa estructura es podia haver generat partint de molt diverses possibilitats. La informació perduda era brutal. Calia anar a buscar una representació més completa; un model de xarxes socials dinà mic.
A partir de l'estudi teòric de com es relacionen les zebres els cientÃfics pretenen entendre tant la confecció de models dinà mics d'interrelació, com la manera en què es produeixen les connexions entre zebres i entre d'altres éssers, fins a com aconseguir protegir les zebres grevy del perill de l'extinció.
La Tanya treballa amb un equip de biòlegs de Princeton. La part de la investigació de camp, amb els grups de zebres la realitzen a l'Àfrica, aixà que bromeja dient que mai s'hauria pensat que els ordinadors la portarien a paratges tant exòtics. Es nota que la seva feina l'apassiona.
 L'elecció de treballar amb zebres ve donada perquè és més fà cil avaluar el contacte ja que només es dóna per proximitat i això ho mesuren col·locant collars amb GPS a cada zebra, i per tant es poden validar els experiment més fà cilment; però tot aquest estudi pot ser estès a d'altres grups, entre ells, els humans. En el futur es volen aplicar aquestes tècniques a estudis genètics. La intenció tant de la professora Berger-Wolf, com la del seu grup de recerca és arribar a models molt generals aplicables a qualsevol ent perquè realment queden representades totes les interaccions.
Per tal de conèixer més a fons el treball d'aquestes investigadores és interessant que feu un cop d'ull a les següents adreces i documents:
on trobareu material de la conferència de Joan Feigenbaum
on trobareu el capÃtol d'un llibre amb material relacionat amb la conferència de Joan Feigenbaum
|
Contacte premsa:
ilapuente@lsi.upc.edu
Darrera modificació:
Març 2008
|
