GIE: entrenant abans d'entrar al quiròfan

 

El grup GIE és un gran grup dins del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC. Parlant amb el seus components hem après i ens hem fascinat amb diverses innovacions i projectes. Un d'ells interessarà al 30% del homes de més de 50 anys. El lidera el professor  Robert Joan-Arinyo.

Robert contextualitza'ns la recerca que esteu portant a terme en l'àmbit de la simulació computeritzada de processos quirúrgics.

Explica'ns com funciona aquest prototip.

La pròstata és una glàndula que pertany al sistema reproductor masculí. El càncer de pròstata es troba principalment en homes d'edat avançada. Penseu, que el càncer de pròstata és un dels càncers més comuns. Aproximadament del 30% d'homes de més de 50 anys tenen aquest tipus de càncer, i tot i que si es detecta a temps els índex de supervivència són molt elevats (el 92% de diagnosticats viuen al menys 5 anys més) continua essent la segona causa de mort en els homes, després del càncer de pulmó. A més la cirurgia d'aquesta malaltia presenta els problemes usuals de la cirurgia oberta: possibles infeccions i un temps de recuperació llarg. Actualment s'està fent recerca dirigida cap a la cirurgia criogènica. Seguint aquesta tècnica els metges maten les cèl·lules cancerígenes amb nitrogen líquid. El problema que  presenta aquesta metodologia és el control de la quantitat i la localització en l'aplicació d'aquest nitrogen. Així doncs, s'acaben fent tractaments conservadors que s'han de repetir diverses vegades per tal  d'erradicar el càncer. Nosaltres, en canvi, treballem per a poder entrenar als experts en una direcció marcadament diferent. En aquest cas el metge extraurà les cèl·lules danyines com si amb una aixada elimines les males herbes del jardí. Via uretral s'introdueix una injecció d'aigua a pressió, un bisturí completa el conjunt una càmera i una llum. Tot això està incorporat amb un mecanisme únic en forma de pistola. Aquest tractament és altament efectiu, però cal que el cirurgià domini molt be la tècnica ja que un cop a l'esfínter o una perforació de la càpsula serien fatals. Els metges novells no ho tenen fàcil ja que aquesta tècnica és impossible de practicar amb el malalt davant i és aquí on la nostra feina esdevé crucial. Nosaltres treballem fent simuladors computeritzats per a que els futurs metges puguin operar virtualment abans de fer-ho realment. Els hi proposem un prototip d'aprenentatge. .

Actualment tenim un primer prototip, però seguim treballant en ell perquè amb la pràctica hem vist alguns detalls que pensem es poden millorar. Partim d'un simulador que ens representa la zona afectada. En ell, el metge pot practicar el raspat de les cèl·lules cancerígenes manipulant via teclat. De totes formes, estem treballant per a que la manipulació es pugui fer de forma més realista, amb un dispositiu haptic que retorna sensació de pressió i resistència, una forma molt més realista d'interactuar amb el sistema, i creiem estar en el bon camí. Per altra banda, el model que ja hem aconseguit és un model rígid. La realitat, en canvi, és elàstica i cap aquí també dirigim els nostres esforços, a simular la interacció i els canvis en un model de superfície elàstica. Tot i que estem satisfets de la part operativa i del model inicial que hem desenvolupat, esperem arribar a un model elàstic i amb manipulació via haptic encara més útil per entrar "in silico". Per saber-ne més d'aquests temes... http://www.lsi.upc.edu/~robert

Avui hem parlat amb en Robert Joan-Arinyo, el cap del grup GIE i ens ha explicat una mica en quina direcció apunta la seva recerca, però ens han quedat moltes coses interessants per explicar. El grup té projectes mols interessants i gestionar la càtedra  d'empresa Hewlett Packard i la de software lliure. En propers butlletins entrarem amb més detall en cadascuna d'aquestes àrees.

ilapuente@lsi.upc.edu