Ripoll: la portalada més precisa que mai s'hagi vist
La tecnologia del grup MOVING permetrà mirar fit a fit el passat a través d'una de les joies del romà nic català . Un model de gairebé dos-cents milions de polÃgons, un dels més complexos mai construïts, recupera tot els detalls i colors de la famosa portalada de Ripoll, una autèntica BÃblia de pedra. Serà una de les estrelles del MNAC compartint la seva hiperrealitat amb la presència de les peces del romà nic que són el principal tresor d'aquest museu.
PodrÃem definir aquesta iniciativa com: Milions de triangles , moltÃssima informació, emmagatzemada en un simple PC i amb la possibilitat d'interactuar a temps real. EstarÃem davant d'una immensa biblioteca virtual on podem triar la pà gina a llegir a cada segon. Prà cticament mà gia.
Es podrà navegar per la portalada de Ripoll a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) dins l'exposició "El Romà nic i la Mediterrà nia. Catalunya, Toulouse i Pisa", a partir del 29 de Febrer.
La tasca de construir un model d'aquesta complexitat comença per un escanejat là ser. Treballaren amb un escà ner amb dos objectius, un amb sortida là ser i l'altre amb una cà mera per poder enregistrar la informació provinent del là ser. Es varen fer 2050 escanejos agafant trossos de 40x40 cm. Tota una setmana de feina per arribar fins al més recòndit racó i un total de 20 Giga Bytes d'informació. Les dades de color i textura de la roca s'han captat de forma adicional, fent un enregistrament fotogrà fic.
El grup del CNR de Pisa va ser l'encarregat d'escanejar la portalada per trossos i amb diversos graus de resolució, aixà com el pas següent d'alineament i encaixada de peces. La dificultat es trobava, en aquest cas, en què aquesta informació, coordenades en tres dimensions de cada punt, venia donada en funció de la posició de l'escà ner, per tant la feina es complicà . Calia convertir els núvols de punts en una col·lecció de polÃgons connectats.
El resultat va ser un trencaclosques encara més gran: gairebé 200 milions de triangles d'1,4mm d'aresta, que donen l'estructura i volum general de tota la portalada. El resultat d'aquestes mesures fou un gran nombre de representacions tridimensionals parcials, amb informació molt detallada de la portalada. Posteriorment es va anar encaixant els trossos parcials com si fossin peces d'un trencaclosques i tractant els possibles forats que la inaccessibilitat d'algunes zones hagués pogut causar. La malla, tot i contenir moltÃssima informació, ha reduït el seu volum informà tic a 5 Giga Bytes. Finalment, amb una malla de triangles que representa amb la mà xima precisió la portalada es varen generar les representacions multiresolució que asseguraren una mà xima qualitat visual des de qualsevol punt de vista.
Arribats a aquest punt el treball pel grup no era pas una tasca senzilla. Calia resoldre diversos problemes; d'una banda cal aconseguir codificar geomètricament la informació de la portalada i de l'altre és necessari utilitzar algorismes de processat geomètric per a poder visualitzar la portalada des d'un PC normal. El problema es que el gran volum del model posa les coses difÃcils per aquesta darrer objectiu: cal saber gestionar amb habilitat els fragments de model que ha de viatjar des de disc dur fins a la placa grà fica per a que l'experiència de navegació sigui satisfactòria. I el problema es que el model sencer... no cap en memòria!.
Això s'aconsegueix fent servir tots els recursos d'algorismes informà tics desenvolupats pel grup que són capaços d'explorar una estructura de representacions i anticipar quina part del model serà el següent a mostrar. La clau rau en jerarquitzar l'espai. La informació es reparteix en tres nivells o pisos: en el primer pis trobem el model ultraprecÃs de la portalada, la malla geomètrica; en el segon pis es troba a la memòria de l'ordinador i al darrer pis trobem la placa grà fica amb memòria pròpia. En aquesta memòria es guarda un model simplificat de la portalada i és grà cies a ell que aconseguim la velocitat en la resposta. La informació triga de l'ordre de mig minut en arribar del primer pis al tercer i un usuari desitja fer de l'ordre de 50 canvis per segon, òbviament necessitaven desenvolupar una genial estratègia per resoldre aquest conflicte. El resultat final serà similar a l 'experiència de navegar el conegut Google Earth: de primera veiem la imatge amb poca definició i rà pidament es fa més precisa. El mèrit del treball de MOVING és que això sigui prà cticament inapreciable i un tingui la impressió de que sempre està en mà xima resolució.
La infraestructura que ha estat dissenyada per presentar aquest nou article didà ctic presenta diferents tipus de navegació, les quals podran ser triades des d'una pantalla tà ctil. Podrem fer una observació simple, explorar la portalada com si ens haguéssim traslladat al mateix monestir i contemplar una escena de Moisès conduint al seu poble a la terra promesa. Podrem fer una navegació amb informació associada, com ara textos i fotografies antigues del s. XIX quan la portalada es trobava en millor estat. I fins i tot, podrem sadollar la nostra curiositat temporal i lumÃnica: Com es veuria la portalada un asolellat 4 de juliol? O podrem jugar amb el recurs de les ombres, produïdes per una llanterna virtual que podrem anar movent. Amb aquesta llanterna virtual s'observaran les ombres dels granets de la pedra projectada en altres granets de la portalada. Aquestes ombres contribuiran a entendre la forma. El visitant gaudirà d'una visualització immersiva que potenciarà el realisme de l'experiència.
Si voleu sentir en primera persona aquesta experiència única i revolucionà ria podeu apropar-vos al MNAC del 29 de febrer al 18 de maig del 2008. I per saber-ne més podeu consultar la pà gina web:
