8. Conclusions

Arribats a aquest punt del document, un cop finalitzades les tasques anteriors, es moment d'agrupar resultats per tal d'escriure una conclusió que avaluï la viabilitat d'usar GNU/Linux a les escoles de primària.

Cal indicar però que no s'han acomplert gran part dels objectius del projecte. Possiblement degut a que aquests eren massa ambiciosos i per que no s'ha obtingut la resposta esperada en el recull d'informació a través d'enquestes en el cas general.

8.1. Programari lliure a les escoles de primària

De la realització d'aquest projecte s'extreu que no existeixen excessius problemes en el pas a usar programari lliure a les escoles. Els problemes a tenir en compte són dos:

Programari: són poques les eines que no tenen programari lliure equivalent. Tot i això una d'elles és la més important en la majoria dels centres de Catalunya, l'aplicatiu Clic. Existeix un projecte per fer-ne una versió independent de màquina i sistema operatiu (usant java), però ni sembla que sigui de codi obert ni rep el suport necessari del Departament d'Ensenyament per què es vegi acabat.
El fet de tenir una bona connexió a Internet per accedir a recursos en-línia soluciona les limitacions de la inexistència d'enciclopèdies o d'altres i activitats infantils.
Manca de preparació: al introduir quelcom nou cal que s'espliqui i es doni a conèixer adequadament. Es pot començar pels coordinadors d'informàtica dels centres. Però cal que arribi a la resta de personal dels centres. Cal que el personal de gestió i els mestres s'impliquin. Així doncs cal preveure com arribar a aquest col·lectius més temorosos de l'aprenentatge d'eines informàtiques.

A més un cop previst com superar els problemes indicats es pot usar la distribució de GNU/Linux skolelinux per a la tasca. Aquesta distribució s'ha provat adequada per ser una possible distribució oficial del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (a partir d'ara Departament d'Ensenyament).

Canvis i/o millores en la versió skolelinux pr47

De fet la versió "pr47" d'aquesta distribució només requereix de petits canvis que estan ben desenvolupats en el document 6. Programari lliure a les escoles de primària.

Els canvis es poden resumir com afegir/actualitzar aplicatiu ja existent a la distribució així com finalitzar/realitzar traduccions d'aplicacions. Aquests canvis s'haurien de realitzar conjuntament amb els creadors i mantenidors de la distribució, evitant crear una nova distribució de GNU/Linux i minimitzant el cost (en creació i manteniment).
Unificar esforços (un dels pilars del programari lliure) per que s'aconsegueixen productes millors i més fiables, entre d'altres bones qualitats.

8.1.1. Conclusions menors

Altres conclusions a les que s'ha arribat són:

Programari lliure disponible per a GNU/Linux i Windows: com un encarregat d'informàtica d'un centre em va dir, ell usava a la gota xinesa: "es pot anar introduint el programari lliure a poc a poc i des de entorns Windows".
És ben cert que el programari lliure més útil acaba tenint una versió que funciona sota els sistemes operatius Windows. Així doncs l'entorn actual esdevé un pont d'entrada a l'ús programari lliure. De fet donat que el programari no varia gaire entre sistemes operatius et permet a la llarga canviar el sistema operatiu amb pocs canvis visibles. Els usuaris ja coneixen les aplicacions que usaran en el nou entorn.
L'únic problema que a causa de la disponibilitat del programari en entorns Windows la gent no creu necessari canviar de sistema operatiu. també es té que l'entorn (imatge i ús) GNU/Linux és similar al de Windows.
Així doncs un bon grapat d'usuaris que no coneixen a fons l'entorn lliure GNU/Linux tenen la impressió que aquest és una còpia (econòmica això si) que no aporta res nou respecte l'entorn que usen (el Windows).
Facilitat d'instal·lació i configuració (desplegament) de l'entorn GNU/Linux: els ordinadors poden instal·lar-se des d'una mateixa còpia de seguretat, encara que el seu maquinari varïi. Els possibles canvis a realitzar es limiten a l'execució d'alguna comanda de text. Aquesta simplicitat es manté en les eines d'adminitració per web que permeten administrar un servidor amb gran comoditat, si bé no són tant còmodes les de l'entorn Windows.
A més en entorns GNU/Linux sempre es té la possibilitat d'editar els fitxers de configuració a mà (o copiar-los d'algun altre muntatge que es conegui que funciona correctament).
Estalvi econòmic en els centres concertats: en el cas dels centres concertats el problema de l'adquisició de programari és gran. El cost de la dotació de programari (entre sistema operatiu i aplicacions) de cada PC és major a 2.000 €. En aquest context l'ús de programari lliure alleugeria el cost permetent un major nombre d'equips, perifèrics o actualització dels mateixos.
També es podria contractar una millor connexió a Internet o un servei de suport que tregui dels coordinadors d'informàtica les tasques de manteniment i reparació de l'aula per tal que s'encarreguin d'acostar la informàtica als mestres, que hauria de ser la seva funció, i als alumnes si també són mestres.
Regalar la distribució oficial: amb el programari lliure el Departament d'Ensenyament pot donar còpies als alumnes per tal que aquest puguin usar a casa les mateixes eines que a l'escola.

És important NO incentivar els actes de pirateria que pot suposar quelcom tant inofensiu com demanar als alumnes que presentin un treball redactat amb ordinador. Ja que aquests tendiran a demanar el programari que se'ls ensenya. Tot i que algunes empreses de programari propietari ofereixen a preus reduits els seus productes, donat que estan crean futurs clients, molts cops s'acaben usant copies pirata del mateix.

Major presència del català en les TIC: amb el reconeixement i l'impuls del programari lliure en català s'augmentarà el nombre d'aplicacions i documentació en aquesta llengua en les TIC. Alhora també seria d'esperar un increment en el nombre de planes i llocs web en català.
No limitar-se: és factible i adequat usat el major nombre de programari lliure (a poder ser tot). Tot i això es convenient no obviar la presentació i l'ús d'altres solucions existents. Cal usar els programes més adequats siguin lliures o propietaris, gratuits o de pagament (sempre i quan es tinguin les llicències necessàries).

De cara als ultims cursos de primària i potser més habitualment en cursos superiors realitzar demostracions que l'ús dels programes de pagament no difereix dels que s'han mostrat al centre (es poden usar versions "demo" dels productes propietaris).
Cap a secundària seria positiu que els alumnes coneguèssin l'existència i utilitat d'altres opcions. No només altres sitemes operatius (Windows en les versions Terminal Server, MacOS, MS-DOS), sinó també altres tipus d'equips com poden ser els terminals (de text i o gràfics).

Aquestes accions han de servir per que els alumnes s'adonin que no tota la informàtica són equips PC amb Windows (o en el futur potser equips PC amb GNU/Linux).

8.2. Factors a tenir en compte per a una possible implantació de programari lliure (incloent GNU/Linux)

És viable usar programari lliure en els centres escolars de Primària de Catalunya. Tanmateix cal tenir en compte altres factors que poden limitar-ne l'ús o fins i tot impossibilitar-ho.

8.2.1. Manca d'ús i de consulta a tècnics informàtics

De manera generalitzada les escoles compten amb infraestructures (xarxa i dotació d'equips) que no segueixen cap lògica.

A voltes es culpa dels pares d'alumnes i personal del centre que han usat els seus recursos per muntar la infraestructura del centre. Altres vegades és el propi Departament d'Ensenyament que donant només un o dos equips a l'escola cada any ha propiciat que la majoria de centres públics disposin d'equips amb gran disparitat de potència entre ells.

Aquesta manca d'organització pot funcionar per fer veure que s'introdueix de la informàtica en el centre. Però si de debó es vol introduir la informàtica i les Tecnologies de la Informació i Comunicació en els centres educatius cal una organització. Per exemple es parla dels avantatges d'Internet, que aquest permet accedir a gran quantitat d'informació, permetre el treball cooperatiu entre centres distants, i un llarg etc. que ara per ara és inviable en la majoria d'instal·lacions dels centres escolars.

Per una correcta introducció de les eines informàtiques (com qualsevol altre tipus d'eines) cal que aquestes siguin fiables, que el seu manteniment sigui baix (en temps i cost) i que puguin adaptar-se a les necessitats del futur.

A més a títol ben personal l'autor d'aquest PFC afegeix:

Quan l'espai és un problema és més important que tots els equips funcionin correctament que no pas el nombre d'equips de l'aula.
Una instal·lació planificada i realitzada correctament és més fiable en el seu funcionament actual i té un cost d'actualització menor en el futur.

8.2.2. Requeriments de maquinari

Aquest és un punt força estrany donat que l'ús de GNU/Linux com a entorn d'escriptori requereix màquines força més potents que certes solucions propietàries. Tanmateix aquestes solucions propietàries són les descatalogades/discontinuades (estan fora del poc suport que tenien).
La descatalogació obliga als usuaris a adquirir les noves versions que posats a comparar requereixen majors recursos (a voltes inexplicablement 4 o 5 cops superiors) que la solució GNU/Linux. Per exemple:

Microsoft ha discontinuat Windows 95osr2, el WindowsNT4 i l'Office 97. Cosa que ha deixat fora de suport el 60% dels Windows del món. A part d'això aquestes versions funcionen correctament en equips 486.
Si volem obtenir suport Microsoft obliga a adquirir per el doble del preu de les eines descatalogades el WindowsXP i l'OfficeXP. Aquests demanen quasi 10 vegades la potència de les versions descatalogades. D'acord que aporten novetats però són poques de cara a l'ús que es pot arribar a fer a primària.
També cal advertir que els productes XP de Microsoft si res no canvia a partir de finals del 2005 activaran la informàtica fiable (un servei d'espionatge a escala mundial). Aquesta "funcionalitat" no desitjada i obligatoria ocuparà gran part de la connexió a Internet i alentirà (encara més) els equips. Sembla ser que sense Internet o sense accés als Servidors Segurs el Windows podria negar-se a arrancar.

En canvi a GNU/Linux la potència requerida es manté estable. De fet els requeriments de potència per les funcionalitats que ofereix un entorn KDE sota GNU/Linux eren grans en les primeres versions. Actualment però aquestes són menors (amb el temps es van refinant) mentre que la potència dels equips s'ha incrementat.

El programari lliure ens permet escollir entre un nombre major d'opcions. Per exemple tenim més de 6 gestors de finestres amb suport (KDE, GNOME, WindowManager, fvwm2, mwm, twm, etc.) respecte l'únic permés en Windows (pots usar-ne d'altres amb la contrapartida d'anul·lar la garantia).

Però fins i tot en el cas que els requeriments s'incrementèssin, sempre pots decidir quedar-te a on estàs. Al disposar el codi font pots corregir les errades que puguin aparèixer (o pagar a algú per que ho faci). De manera que ningú t'obliga a canviar de versió.

Equips obsolets com a Terminals (Windows o GNU/Linux)

Una opció que actualment pocs centres coneixen és l'ús de terminals. El Departament d'Ensenyament va tantejar l'ús de SunRAY que són tant bon sistema com un altre tot i que té l'inconvenient que es basen en un sistema propietari.

Els terminals accedeixen als ordinadors centrals per treballar. De manera que el manteniment i gestió es troben centralitzades en el servidor de terminals. Aquest servidor, al ser únic, és possible administrar-ho remotament amb un cost raonable.

Una contrapartida d'aquests sistemes és que el servidor de terminals ha de ser força potent (especialment CPU i memòria). Però també cal tenir en compte que en actualitzacions enlloc de comprar memòria per a 10 PC (per exemple 128MB * 10) es compra per a un servidor (1x 512MB ECC).
A més un bon equip servidor és (o permet ser) multiprocessador, podent afegir-hi un processador quan sigui necessari un augment de potència. En els PCs per ampliar la potència caldria canviar el porcessador si no la placa base (potser una quarta part del cost d'un PC sense monitor).

Com a terminals poden usar-se ser tant terminals propiament dits o antics PCs (486 o Pentium-I, per exemple). Permetent el re-ús d'equips vells, estalviant l'adquisició de nous.

A més la majoria de terminals gràfics permeten connexions tant a Windows com a solucions GNU/Linux (entre d'altres). Es remarca el cas del Windows per que tot i ser una bona opció no és gaire coneguda.

Cal indicar que des de qualsevol sistema operatiu es pot accedir a màquines de donen serveis de terminal del mateix o un altre sistema operatiu. Per exemple des d'un PC amb GNU/Linux es poden obrir sessions i executar aplicacions en un Windows. Aquest mateix exemple pot servir als centres de primària com a pas previ a sistemes amb només GNU/Linux.

Des d'aquest document es pot accedir a:

Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.